LLEGIR

Fa molt temps vaig conèixer un alcalde que llegia en un poble que, com qualsevol dels nostres pobles i ciutats, a penes ho feia. L’alcalde, prim i alt com un Sant Pau, es duia els versos a la boca i els mastegava lentament i en silenci, amb els ulls tancats, talment com qui resa. Els versos, de totes les mides, formes i colors, sovint li esclataven entre les dents com sanglots de raïm del Vinalopó o com cireres de la Vall de Gallinera acabades de collir. Els versos li cruixien en la boca com un bocí de poma, li regalimaven com una bresquilla o un albercoc madur entre la comissura dels seus llavis. [Si vols acabar de llegir-lo, prem ACÍ]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MORFOLOGIA NOMINAL

EXERCICIS AMB EL RATOLÍ

ENSORDIMENT DE LES OCLUSIVES.